Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

En esta página

• La conservació del medi natural
• El Node LTER- Aigüestortes
• Seguiment d'espècies amenaçades
• Notícies - Novetats

La conservació del medi natural

Aquest Parc és la zona lacustre més important dels Pirineus, per això l’aigua és la principal protagonista, ja sigui per ser la major concentració d’estanys pirinencs com pels característics meandres d’alta muntanya (aigüestortes) tan típics, que donen nom al Parc Nacional. Les valls amb forma d’U són una magnífica mostra de l’acció erosiva de les glaceres del Quaternari.

Les formacions boscoses són prou representatives: pi negre (Pinus uncinata), avet (Abies alba), pi silvestre (P. sylvestris), bedoll (Betula pendula) i faig (Fagus sylvatica). Tots aquests hàbitats són llar de multitud de plantes i animals; hi ha espècies molt interessants, entre elles espècies protegides, endemismes pirinencs i algunes espècies de distribució estrictament boreoalpina o articoalpina, en perill d'extinció i extingides ja fora del territori del parc per la degradació del medi. D’aquesta manera, el parc es converteix en refugi i lloc d’estudi d’aquestes espècies. Tot el conjunt constitueix un lloc d’alta biodiversitat. Un dels objectius que es volen assolir amb les diferents actuacions que es porten a terme al parc és mantenir aquesta gran biodiversitat.

El Node LTER- Aigüestortes

L'any 2008 es va crear el node LTER-Aigüestortes dins la xarxa LTER-Spain. Aquesta xarxa d’investigació ecològica a llarg termini (Long-Term Ecological Research) és una iniciativa de col-laboració entre científics, gestors i institucions que es proposa promoure la investigació dels processos ecològics a gran escala a partir de diverses àrees d'estudi.

Seguiment d'espècies amenaçades

En aquest Parc algunes de les espècies més amenaçades i sobre les quals es fa un estudi més exhaustiu per tal de garantir la seva supervivència són:

• Trencalòs (Gypaetus barbatus): au rapaç que viu a les parets verticals de muntanya, on troba cornises, coves o esquerdes per criar. Està exposada a amenaces com ara l’ampli ús de verins, les molèsties que li produeix l'activitat humana, la caça furtiva i les alteracions del seu hàbitat causades per pistes i carreteres. Cada any el Parc col-labora amb el Pla de Recuperació de l’espècie en l’àmbit de l'estat espanyol, mitjançant el control de tots els territoris vinculats al Parc i la seva zonad'influència. Es porta a terme un seguiment de l’èxit en la reproducció de l’espècie. El 2009 va haver-hi èxit de reproducció en dos dels sis territoris ocupats, amb un total de dos pollets que van volar. El 2010 s’ha confirmat per primera vegada l'existència d'un nou territori de l'espècie habitat per dos adults dins del que és estrictament el PN. Per ara, es tracta del niu conegut situat en una altitud més alta de tot el territori espanyol. També es porta a terme una alimentació suplementària a l’hivern, amb la finalitat de reduir la taxa de mortalitat.
• Gall fer (Tetrao urogallus): mitjançant els censos que es porten a terme anualment, s’ha establert una població adulta d’uns 114-115 exemplars de l'espècie dins del Parc (amb un índex de masculinitat d’1:1). S’ha confirmat també, per primera vegada, l’existència d’un lloc de cant a la comarca del Pallars Jussà, prop del límit de l’espai natural.

Altres espècies sobre les que es realitzen estudis són:

•     L’àguila reial (Aquila chrysaetus), del territori de la qual es fa un seguiment.
  
•     L’almesquera dels Pirineus (Galemys pyrenaicus). 
  
•     L’izard (Rupicapra pyrenaica), que es censa anualment per tal de controlar les poblacions.

A més, diferents universitats, amb les quals se solen mantenir convenis, porten a terme estudis específics sobre flora.

Notícies - Novetats

• Durant la campanya de treballs de recol-lecció de nou material per al banc de llavors s’han identificat dues noves espècies de flora: Lepidium villarsii villarsii i Phragmites australis australis. També aquest any s’ha confirmat la presència d'una nova espècie d’orquídia, molt rara i en perill d'extinció: Epipogium aphyllum. 
• En la quarta campanya de seguiment de ropalòcers s’han determinat un total de 78 espècies diferents, de les quals en destaquen dues espècies noves: Carcharodus floccifera i Spialia sertorius.
• El proppassat mes de juliol de 2010 es van presentar 7 comunicacions sobre LTER al IX Col-loqui de Botànica Pirinenco-Cantàbrica, entre les quals destaca l'avaluació dels canvis en la vegetació del terra subalpí del Parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici durant el període 1956-2008.