Las Islas Cies destacan por sus acantilados en la cara oeste y los arenales en la este.
La playa de Rodas es la mejor de las Islas Cíes, está situada entre la islas de Monte Agudo y la isla de Faro.
La erosión del viento atlántico cargado de salitre, origina misteriosas formas en las rocas, la más famosa es A Pedra de Campá en las Islas Cíes.
Los acantilados de la Isla de Ons tienen una suave pendiente y actúan de rompeolas naturales de la ría de Pontevedra.
La Isla de Sálvora, se caracteriza por tener un contorno más redondeado que las otras islas del parque y por la presencia de bolos graníticos y algunas playas.
La cara oeste de las islas del parque está más expuesta al embate de las olas.
La camarina (Corema album) solo crece dentro del Parque Nacional en las Islas Cíes, sobre suelos arenosos.
En las Islas Cíes, se encuentran las únicas poblaciones gallegas, e incluso del norte de España, de la Herba de namorar das dunas (Armeria punges).
El barrón (Ammophila arenaria), coloniza las crestas dunares gracias a sus largas raíces de hasta cuatro metros de longitud.
El tojo (Ulex europaeus subsp. latebracteatus) vive en la parte alta de los acantilados, alejado de las zonas de salpicadura marina. Es una especie endémica galaico-portuguesa.
El roble melojo (Quercus pyrenaica), antiguamente era el árbol dominante del parque nacional. Actualmente sus poblaciones principales se encuentran en Cíes y Cortegada.
En el parque nacional, el mar tiene un papel fundamental, aproximadamente el 85% de la superficie protegida corresponde al dominio del océano.
A pocos metros de profundidad, podemos observar grupos de laminarias (Laminaria ochroleuca). Este alga habita en zonas rocosas donde la temperatura del agua no supera los 15 Cº.
Los percebes (Pollicipes cornucopia) se desarrollan en las rocas más expuestas al embate de las olas.
La sepia (sepia officinalis), es bastante frecuente en los fondos marinos arenosos del parque.
Los fondos marinos del Parque Nacional albergan una gran diversidad animal.
Erizos de mar comunes (Paracentrotus lividus) y anemonas verdes (Anemona viridis), cubren las rocas de la zona intermareal.
Actinias y corales sobre roca.
El cormorán moñudo (Phalacrocorax aristotelis) es un ave marina que se concentra en roquedos para secar su plumaje al sol.
La gaviota patiamarilla (Larus michahellis) es el ave más abundante del parque. En primavera miles de parejas se reunen para criar en las laderas occidentales de las islas.
Uno de las pocas colonias de cría en España de la gaviota sombría (Larus fuscus), se encuentra en las Islas Atlánticas.
Dentro del parque nacional, se pueden hacer numerosos senderos por la red de recorridos señalizados.
El Faro de Ons, guía a los navegantes desde el punto más alto de la isla.
El marisqueo es una fuente de recursos económicos, para todos los habitantes del entorno. Se puede realizar en todos los archipiélagos del parque nacional.
Desde la dirección del Parque Nacional, se pretende regular la pesca para asegurar la conservación y mejora del excepcional ecosistema marino de las islas.
Informació sobre ús de galetes: Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per mantenir la sessió, personalitzar l’experiència de l’usuari i obtenir dades estadístiques de navegació. Pot acceptar totes les galetes o, si vol, pot configurar quin tipus de galetes permetre. Per a més informació sobre les galetes utilitzades, consulti la nostra Política de galetes.
En aquest lloc web s’utilitzen dos tipus de galetes. En primer lloc, les denominades “galetes funcionals”, que són necessàries per al funcionament correcte del portal i que s’encarreguen d’emmagatzemar dades de sessió per millorar l’experiència de l’usuari. D’altra banda, les “galetes analítiques”, que s’encarreguen de recopilar informació de l’ús del portal, sense informació personal, i possibiliten un servei millor i més apropiat per part d’aquest portal.
Les galetes són arxius que es poden descarregar al seu equip a través de les pàgines web. Són eines que tenen un paper essencial per a la prestació de nombrosos serveis de la societat de la informació. Entre d’altres, permeten a una pàgina web emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, en funció de la informació obtinguda, es poden utilitzar per reconèixer l’usuari i millorar el servei ofert.
Segons qui sigui l’entitat que gestioni el domini des d’on s’envien les galetes i tracti les dades que s’obtinguin, se’n poden distingir dos tipus: galetes pròpies i galetes de tercers.
Hi ha també una segona classificació segons el termini de temps que romanen emmagatzemades al navegador del client, i llavors poden ser galetes de sessió o galetes persistents.
Finalment, hi ha una altra classificació amb cinc tipus de galetes segons la finalitat per a la qual es tracten les dades obtingudes: galetes tècniques, galetes de personalització, galetes d’anàlisi, galetes publicitàries i galetes de publicitat comportamental.
Per a més informació sobre això, pot consultar la Guia sobre l’ús de les galetes de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
El portal web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic utilitza Adobe Analytics, eina d’analítica que ajuda els llocs web i els propietaris d’aplicacions a entendre la manera en què els seus visitants interactuen amb les seves propietats. Adobe Analytics utilitza un conjunt reduït de galetes per recopilar dades i informar de les estadístiques d’ús dels llocs web, enviant aquesta informació sense identificar personalment els visitants i sense compartir-la, en cap cas, amb tercers. Aquestes galetes es poden rebutjar o acceptar, ja que no interfereixen en el funcionament del portal, però serveixen de gran ajuda per aportar informació que possibilita un servei millor i més apropiat per part d’aquest portal. Per a més informació sobre galetes d’Adobe Analytics i privacitat, pot consultar els enllaços següents:
A més, les pàgines que ofereixen continguts relacionats amb la xarxa social X només creen galetes si l’usuari té sessió iniciada al lloc d’X. Per a més informació sobre la descripció d’aquestes, pot consultar l’enllaç següent: Privacitat a la xarxa social X
Finalment, es descarrega una galeta de tipus tècnic denominada miteco-compliance, pròpia, de tipus tècnic i de sessió. Gestiona el consentiment de l’usuari davant l’ús de les galetes a la pàgina web, amb l’objectiu de recordar aquells usuaris que les han acceptat i aquells que no, de manera que als primers no se’ls mostri informació sobre això a la part superior de la pàgina. Aquesta galeta és d’utilització obligada per al funcionament correcte del portal.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic permet l’acceptació o el rebuig de les galetes no essencials per al funcionament del portal. Per fer-ho, una vegada que l’usuari accedeixi al portal, es mostrarà un missatge a la part central amb informació de la política de galetes i les opcions següents:
· Firefox
· Chrome
· Safari